Jean Nouvel, guanyador del Premi Pritzker el 2008, és una de les figures més singulars de l’arquitectura contemporània. La seva obra defuig qualsevol estil reconeixible i aposta per una resposta específica a cada lloc i cultura. Nouvel no repeteix fórmules: cada projecte és una investigació, gairebé filosòfica, del seu entorn.
Obres com l’Institut del Món Àrab a París (1987), el Louvre Abu Dhabi (2017) o La Querola a Ordino mostren la seva capacitat d’unir tecnologia i simbolisme cultural. A París, les façanes mòbils que filtren la llum com un mashrabiya àrab són pura invenció. A Abu Dhabi, la gran cúpula perforada que crea una “pluja de llum” és tant una solució climàtica com una metàfora.
El treball de Nouvel es caracteritza per la seva sofisticació conceptual, l’ús dramàtic de la llum i la recerca d’una arquitectura “situada”, allunyada de la globalització formal que sovint plana sobre la disciplina.
