Andorra, terra de muntanyes i tradicions, també s’ha obert a les formes més actuals de l’expressió artística. A partir de l’artesania tradicional, el país ha integrat l’art contemporani en el seu entorn natural i urbà. I si hi ha una disciplina que ha deixat una empremta especialment visible, aquesta és, sens dubte, l’escultura.
L’any 1991, amb motiu del simposi del 25è aniversari de la CASS (Caixa Andorrana de Seguretat Social), es van instal·lar vuit escultures a punts representatius del territori. Aquestes peces ofereixen una simbiosi perfecta entre art, paisatge i urbanisme.
Una dècada més tard, l’any 2002, un nou simposi va donar lloc a un conjunt d’escultures que conformen l’itinerari de la Ruta del Ferro, també a la parròquia d’Ordino. Aquestes obres, combinen ferro, pedra i fusta amb elements naturals com l’aigua o la vegetació.
A Andorra la Vella, l’escultura Robot en suspensió de Paul van Hoeydonck, situada davant del pàrquing vertical del Comú a Prat de la Creu, s’ha convertit en el vigia d’un veritable pati escultòric. Aquí hi trobem obres de figures destacades de l’art nacional i internacional com Miquel Barceló, Agustí Roqué, Judith Gaset, Manolo Valdés i Jaume Plensa.
Precisament d’aquest darrer, molt a prop, davant de la seu del Consell General, s’alcen els Set Poetes, una metàfora visual de les set parròquies andorranes. Com si fossin estilites de Constantinoble, els poetes mediten des de les seves columnes, oferint un diàleg silenciós entre art i territori.
A Ordino trobem també el bosc de l’Esquella, un espai dividit en dues zones que acull un conjunt de figures mitològiques creades per l’artista local Àngel Calvente. És un bosc encantat on la natura es transforma en conte a través de l’escultura.
Les fonts representen el vincle íntim entre l’ésser humà i la natura. A Andorra en trobem de gran valor estètic i simbòlic, com la Font de la Plaça d’Andorra la Vella, de línies contemporànies, o les més tradicionals, com la Font de la Plaça de la Creu Blanca i la de l’Avinguda de les Escoles, a Escaldes-Engordany, que segueixen l’arquitectura de granit típica del país.
L’art a Andorra no només es troba entre parets: es respira als carrers, es viu als boscos i es banya en fonts. Combina natura i cultura, i deixa’t sorprendre per una de les expressions artístiques més pures.
