Kazuyo Sejima, juntament amb Ryue Nishizawa sota el segell SANAA, ha redefinit la lleugeresa i l’etèria en l’arquitectura contemporània. Amb una sensibilitat japonesa profundament arrelada, els seus edificis són espais subtils, plens de llum difusa, transparències i fluïdesa espacial.
Obres com el New Museum de Nova York (2007) o el Rolex Learning Center a Lausana (2010) desafien les nocions convencionals d’espai tancat i obert. L’arquitectura de Sejima no imposa, sinó que es deixa descobrir amb calma, gairebé com una experiència contemplativa.
La seva obra fuig del monumental i s’expressa en el petit detall, en la connexió suau entre interior i exterior, en l’ús intel·ligent del blanc i la matèria lleugera. És una arquitectura que respira, que escolta l’usuari i el context. Un art de la subtilesa radical.
